Montserrat Viaplana es va iniciar en el món de la pintura de  la mà del mestre Ramon Capell. Van ser sis anys amb el mestre durant els quals la va introduir en les diferents tècniques pictòriques, i després dels quals Montserrat Viaplana, que procedia del món de l’artesania, decideix dedicar-se a la pintura.

Ha participat en exposicions individuals (Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, Museu de la Marina a Vilassar de Mar, al Teatre de l’Eixample de Barcelona...) i en exposicions col·lectives (participació en benefici de Llars de l’Amistat a la Fundació Privada Cheshire de Barcelona, participació a la subhasta a favor de la malaltia de l’Alzheimer a Tàrrega...) entre d'altres.

Ramon Casalé membre de l’Associació Internacional de Crítics d’Art, parla així de Montserrat Viaplana: 

“.... quan veiem l’obra de Montserrat Viaplana ens adonem que la seva pintura serveix per relacionar i associar idees diferents, que obeeixen a un fi concret, com és el de despertar interès a l’espectador. En cada nova exposició, l’artista fa l’esforç d’endinsar-se en un terreny profundament emocional, ja que les seves obres estan plenes d’interrogants i misteris, on s’observa també la seva preocupació per un entorn complex i singular, però alhora captivador, que li permet moure’s conceptualment dins de l’apartat expressionista, fet aquest que l’ajuda a tenir la ment lliure i oberta.

Fa més de vint anys que segueixo la seva trajectòria, i sempre m’ha semblat, una artista coherent i sincera en els seus plantejaments estètics. Uns plantejaments que han estat sempre homogenis, tant des de la vessant pictòrica, i per tant creativa, com des de l’òptica teòrica, ja que no ha pretès mai -i aquí és on valoro més el seu treball- ser una pintora trencadora amb els seus orígens artístics, sinó que l’evolució que ha experimentat en aquestes dues dècades és la de treballar de manera meditada i reflexiva, que defineix molt bé la seva manera de pensar i de fer, aportant idees noves, que aparentment  semblen intranscendents...”
 

“.... Definir la pintura de Montserrat Viaplana només com a expressionista no em sembla suficient, sinó que cal afegir-hi també el terme d’abstracte, ja que els elements figuratius que en altres moments han aparegut en la seva obra, cas d’ocells, rostres femenins o muntanyes, ara els recordem com una anècdota, i no ho manifesto perquè actualment ja no apareixen, sinó que abans també ho eren; el que succeeix és que l’artista necessitava incorporar motius que fessin referència al món vital, però que al meu entendre no eren necessaris...”