12/12/2007 

La professió 

Els aparelladors, arquitectes tècnics i enginyers d'edificació intervenen en les diverses etapes del procés constructiu, especialment pel que fa a les obres d'edificació, i hi aporten una actuació professional en favor de la qualitat.
 

Titulació
 

La professió d'arquitecte tècnic

Els antecedents de l’existència de la figura de l’aparellador es troben ja al  segle XVI, però no es fins al segle XX  quan comença a configurar-se com el professional que coneixem avui. A l’any, 1935 mitjançant el Decret d’Atribucions de 16 de juliol, s’estableix la obligatorietat de la intervenció dels Aparelladors a les obres d’arquitectura com ajudants tècnics, i a l’any 1964 apareix la titulació universitària d’Arquitecte Tècnic.
 
A l’actualitat i arrel de la Declaració de Bolonya (1999) per la progressiva harmonització dels sistemes universitaris per construir l’Espai Europeu d’Educació Superior, la formació que les noves generacions hauran de cursar per exercir  l’arquitectura tècnica  s’equipara als actuals llicenciats  en arquitectura i enginyeria, i ho faran sota una nova titulació: “Enginyer de l’Edificació”.
 
Atribucions i competències
 
La figura de l’aparellador o arquitecte tècnic consolida la seva rellevància  amb la promulgació de la Llei d’Ordenació de l’Edificació 38/1999 de 05 de novembre (LOE), què defineix, les intervencions dels agents del  procés d’edificació  atorgant a l’arquitecte tècnic atribucions que impliquen un reconeixement d’ independència, diferencia i autonomia  quan a funcions, respecte a d’altres professionals intervinients al procés constructiu.
 
Una de les funcions més rellevants de l’arquitecte tècnic, es la Direcció d’Execució d’Obra i consisteix en formar part  de la direcció facultativa, assumint la funció tècnica de dirigir l’execució material de l’obra i de control de qualitatiu i de quantitat de la construcció i la qualitat d’allò edificat, en les obres de nova construcció, així com també son àmpliament conegudes les seves atribucions com a projectista i director  d’obra, en obres de nova construcció, rehabilitació, reparació, adaptació i consolidació d’edificis construïts.
 
Tanmateix parlar de l’arquitecte tècnic es parlar de la Seguretat i Salut dels treballadors a la Construcció.  Tradicionalment l’aparellador i/o arquitecte tècnic ha estat vinculat a la seguretat a les obres i s’ha convertit en el professional que per excel·lència assumeix les funcions de “Coordinació de Seguretat i Salut”, amb un alt nivell de compromís.
 
Però la formació i coneixements de l’arquitecte tècnic fan d’ell un professional versàtil, un autèntic “tècnic de capçalera”, idoni per dur a terme activitats més enllà de les tasques tradicionals de disseny i aplicació de tècniques constructives.
 
Aquestes activitats son principalment  la gestió del procés immobiliari, assessorant a les contractacions i selecció de compra de productes, la realització dels estudis i programació financera de la promoció, o el seguiment i compliment dels contractes d’obres i dels contractes de subministres (project management); les peritacions i valoracions immobiliàries; l’elaboració  d’informes sobre l’estat de conservació i us d’edificis construïts; peritacions judicials i certificats, gestió de qualitat del medi ambient; planejament i gestió urbanística;
 
 Marc legal 

 

  • RD 314/2006, pel qual s’aprova el Codi tècnic de l’edificació (CTE)
  • Llei 38/1999 de 05 de novembre d’ordenació de l’edificació (LOE)
  • Llei 12/1986 d’1 d’abril d’atribucions professionals dels arquitectes tècnics i enginyer tècnics
  • RD 685/1982 de 17 de març, pel qual es desenvolupen diversos aspectes de la Llei de regulació del mercat hipotecari
  • Decret 119/1973 d’1 de febrer, pel qual es regulen les facultats i competències professionals dels arquitectes tècnics