Cinc àrees de futur
Segons l’estudi, les oportunitats professionals amb visió de futur en el sector de l’edificació se centren en cinc àrees:
- La intervenció en edificis existents
- El project manager especialitzat
- La sostenibilitat ambiental als edificis
- Els processos d’industrialització innovadors i la incorporació de les TIC en els edificis
- Els nous models de promoció i hàbitat
El primer punt identifica camps especialitzats com són la rehabilitació, el manteniment o els treballs de condicionament dels edificis per a l’ús de persones discapacitades i es considera que aquestes són activitats que cal potenciar, atesos els múltiples beneficis que comporten, tant de tipus econòmic com de benestar social. Aquest subsector és generador de noves funcions professionals especialitzades i també d’oportunitats empresarials i de creació de negoci. L’estudi identifica fins a 8 noves funcions professionals relacionades amb aquest àmbit de treball.
El project management especialitzat és el segon àmbit, que englobaria tots aquells serveis que un equip de professionals poden oferir de manera externalitzada al promotor d’un projecte immobiliari. En el futur, es preveu una major exigència a tots els nivells que donarà avantatges competitives als agents que tinguin una especialització i, probablement es reforçaran les col·laboracions multidisciplinars, per donar un servei integral de més qualitat. En aquest àmbit s’han identificat fins a 5 noves funcions professionals amb futur.
El tercer punt s’orienta cap a la sostenibilitat dels edificis, això és, el conjunt d’aquelles accions orientades a reduir el seu impacte ambiental, tant en obra nova com de rehabilitació. I si la protecció del medi ambient és una pràctica que ha d’impregnar tota la societat, en la construcció requereix d’una especial atenció i pot considerar-se específicament com un àmbit d’actuació emergent, impulsat per les noves normatives tècniques i promogut a partir de les iniciatives de l’administració pública. L’estudi en detecta 4 nous perfils professionals en aquest àmbit.
La progressiva industrialització i la incorporació de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en els processos constructius pot comportar importants avantatges com ara disminució de riscos laborals, millor qualitat dels productes, reducció de temps de muntatge d’obra, optimització dels processos d’organització o reducció de residus. Aquesta major apropament de la construcció als sistemes de producció industrial generarà noves especialitzacions entre els professionals del procés d’execució de les obres.
Finalment, els autors de l’estudi consideren que la crisi que el sector està patint no és per manca de demanda (especialment en la construcció residencial), sinó per la dissociació entre els preus de venda i els que poden pagar els potencials compradors. Aquells projectes nous que s’engeguin en zones amb una demanda contrastada i que es puguin comercialitzar a preus que els clients estiguin disposats a pagar, són projectes que poden tenir viabilitat. Així, apareixen fórmules que permeten desenvolupar
promocions immobiliàries amb costos més reduïts i aconseguint que el preu final de l’habitatge sigui més assequible. Aquests nous models requereixen del concurs de gestors professionals amb coneixements profunds dels processos de promoció immobiliària.
Iniciatives emprenedores
Les conclusions d’aquest estudi es plantegen des de un doble punt de vista: el de la demanda i el de l’oferta. Des de la demanda hi ha dos grans àmbits d’activitat que la generen, l’edificació d’obra nova i la rehabilitació i manteniment d’edificis. És evident que les accions que els professionals poden fer per influir en la demanda són limitades, atès que responen a criteris de mercat i en alguns casos a l’actuació de l’administració que la regula amb la creació de noves obligacions o amb incentius econòmics.
On sí que els professionals poden incidir és en l’oferta, amb una actitud proactiva i amb iniciaves que donin resposta a necessitats que la demanda no estigui satisfent o amb productes i serveis innovadors i de valor afegit que serveixin per establir trets diferencials envers la competència.
És sabut que tota crisi arrossega a aquelles empreses més ineficients o que no han estat gestionades amb criteris de prudència, ni fomenten la renovació dels processos productius i dels productes ni, en general, representen una oportunitat per canviar els models de negoci. Degut a la intensitat i l’abast de la crisi, el sector es troba en un moment de gran incertesa i, per diversos motius, es fa difícil preveure com serà el model de negoci quan es recuperi un volum d’activitat normal,però el que sí sembla és que serà diferent. Aquesta és una oportunitat per a projectes innovadors i imaginatius que s’adaptin a les noves circumstàncies del mercat, gestionats per professionals que necessitaran una sòlida formació,un marcat caràcter comercial i grans dosis d’il·lusió.
Els experts i professionals que han participat en aquest estudi han coincidit en alguns dels requisits que es considera que seran necessaris per engegar nous projectes emprenedors dins del sector de l’edificació, entre es quals destaquen els següents:
- L’especialització. L’activitat constructiva actual requereix d’uns coneixements cada vegada més amplis, fruit dels canvis que el sector està experimentant, la incorporació de nous materials i sistemes, junt a la publicació de noves normatives que s’adapten a les directrius que dicta la Unió Europea. A través de l’especialització s’aconsegueix la creació d’un nínxol de mercat molt específic on els possibles nous competidors es trobaran amb la barrera de la manca de coneixements i experiència necessaris, i sembla evident que la formació, per tant, continuarà sent imprescindible.
- El treball en xarxa. A la vegada, l’especialització també es pot convertir en un llast per oferir un servei complert, motiu pel qual la col·laboració entre professionals amb especialitzacions diferents es convertirà en una necessitat per oferir un servei integral que el client sol·licita amb els millors especialistes en cada camp. El treball en xarxa esdevindrà una eina habitual, en el que unes vegades s’actuarà demanant la col·laboració d’altres tècnics i altres vegades serà a la inversa: rebrà la petició de col·laboració dels altres tècnics.
- La diferenciació. En un moment com l’actual en el que la demanda és menor que l’oferta, els projectes que s’engeguin, ja sigui d’empreses de serveis o de caire més industrial, han de buscar l’aportació d’aspectes innovadors a la filosofia del projecte, han de perseguir dotar al projecte de valors afegits que serveixin per establir diferències amb els possibles competidors. S’ha d’evitar allò de “més del mateix” ja que probablement ja ho estiguin fent altre empreses existents dedicades a activitats homòlogues i amb més recursos i experiència, motiu pel qual un nou projecte tindrà més dificultats per fer-se un espai al mercat.
- L’anticipació. Aquesta no és una idea nova, és una màxima en el món empresarial i no per això ha deixat de ser molt important. Aquell que sap anticipar-se als canvis de la societat que incidiran en el seu sector, o sap identificar noves necessitats que la societat demana, tindrà més possibilitats de triomf. L’anticipació és, segurament, la més important de totes les qualitats que ha de posseir un emprenedor, sigui quina sigui l’activitat a la que es dediqui. Els que hagin sabut preveure que la producció d’habitatges no era sostenible, comercialment parlant, segur que van prendre les mesures oportunes per tal de minimitzar les conseqüències de la crisi a la seva activitat.
L’estudi Oportunitats de negoci en el sector de l’edificació del CAATEEB i Barcelona Activa es presentarà públicament al mes de gener de 2011.
____________________________________________________________________________________________________________________
Informació complementària