Barcelona, 24 de gener de 2002
Els previstos efectes dolents sobre l’economia arran dels atemptats de l‘11 de setembre semblen haver restat al marge de l’edificació a la província de Barcelona. De fet, el quart trimestre de 2001 ha estat, amb diferència, el millor de tots quatre, i s’ha situat al nivell dels millors trimestres dels anys1999 i 2000, tot superant la barrera dels 10.000 habitatges/trimestre.
La causa d’aquest enèrgic moviment a l’alça de les darreries de l’any es troba en què s’ha produït un comportament molt favorable d’algunes zones de la província. Destaca, en aquest sentit, tota l’àrea del Vallès. Però si hi ha un lloc on les xifres han estat inesperadament bones, ha estat el Barcelonès, i, en particular, la Ciutat de Barcelona. Entre l’octubre i el desembre de 2001, la Ciutat Comtal ha iniciat més del 35% de tots els nous habitatges de l’any. Aquesta dada és especialment interessant si es té en compte que Barcelona portava una tendència general descendent com a mínim des de 1999.
Aquest quadre es pot completar amb l’afirmació de que gairebé totes les comarques han millorat les seves xifres interanuals respecte les produïdes al tercer trimestre
La davallada constructiva a la província de Barcelona ha estat, d’aquesta manera, més suau de l’esperada. Així, durant l’any 2001, els resultats anuals han estat en nous habitatges un 15’4% inferiors als de 2000, dada força positiva si es té en compte que cap al passat mes de març les variacions interanuals marcaven caigudes properes al 30%.
El 2001 ha vingut marcat per una tendència al soft landing, a la caiguda moderada i sostinguda de resultats. La marxa dels tipus d’interès al llarg de l’any, i la convergència cap a una demanda estructural més estable han garantit que per primera vegada el cicle edificatiu no es tanqui amb fallides sobtades i violentes, com va ser el cas de l’any 1992. Això garanteix la manca de tensions en la regulació dels mercats de ma d’obra i de materials.
Per enguany, es preveu tendir cap a una producció de nous habitatges d’entre 25.000 i 27.000 pel conjunt provincial. Això implica una caiguda superior a la registrada a 2001, però al mateix temps marcarà l’arribada a uns nivells que es consideren a priori definitivament estables, tenint en compte tant l’evolució del mercat (demanda, tipus d’interès, preus i disponibilitat de sòl), així com la progressió demogràfica prevista.
Producció d'habitatges nous a Barcelona |
|
Var. Interanual % 00-01 |
III T 2001 |
IV T 2001 |
Var. Intertrimestral % |
Alt Penedès |
12’4 |
|
294 |
268 |
-8’8 |
Anoia |
-14’7 |
|
173 |
304 |
75’7 |
Bages |
--26,4 |
|
270 |
305 |
13’0 |
Baix Llobregat |
-29,9 |
|
1441 |
1402 |
-2’7 |
Barcelonès |
-3’8 |
|
1173 |
2314 |
97’3 |
Berguedà |
-33,9 |
|
30 |
110 |
266’7 |
Garraf |
-34,9 |
|
376 |
625 |
66’2 |
Maresme |
-9 |
|
1103 |
939 |
-14’9 |
Osona |
-17’2 |
|
218 |
379 |
73’9 |
Vallès Occidental |
-8’5 |
|
1544 |
2515 |
62’9 |
Vallès Oriental |
-18’3 |
|
671 |
854 |
27’3 |
TOTAL |
-15’4 |
|
7293 |
10015 |
37’3 |
|
NOTA: hi ha la possibilitat de disposar de les xifres de nous habitatges desglossades fins al nivell municipal.
Francesc Xavier Alberca
Cap de Premsa del CAATB
|
i 
són Patrocinadors preferents del CAATB