La ciutat de Barcelona continua tibant del conjunt de comarques

Barcelona, 17 d'abril de 2002




Els resultats de la construcció de nous habitatges a la província de Barcelona al final del primer trimestre de 2002 van restar pràcticament similars respecte als obtinguts durant el mateix període de l’any anterior. De fet, el lleuger descens interanual, de l’ordre de l’1,1%, és l’inferior registrat des del tercer trimestre de 2000. Això es desprèn de les dades de visats del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.

Aquesta xifra globalment pot ser considerada com a positiva ja que continua la tendència a l’estabilització apuntada al llarg dels trimestres de l’exercici 2001, i posa el conjunt de la província en una situació allunyada dels grans descensos registrats a finals de 2000. A més, l’estructura de les variacions per comarques reforça la idea de retorn a una situació que pot ser considerada més ‘normal’: major dinamisme de Barcelona capital i el seu entorn envers la resta de la província

Certament, la Ciutat Comtal és la principal responsable d’aquest resultat global. Al llarg dels tres primers mesos de 2002, ha seguit mantenint el fort ritme de creació d’habitatge nou iniciat amb contundència a les darreries de l’any passat. Com a mostra, val a dir que des d’octubre (inclòs) de 2001 la capital catalana ha iniciat a l’entorn de 2.800 nous habitatges. La causa d’aquest volum edificatori es troba fonamentalment en totes les obres aixecades al Districte de Sant Martí amb motiu d’iniciatives com el Fòrum 2004 o el districte 22@, que estan transformant en residencial l’antiga àrea industrial de la ciutat. Amb tot, també és cert que durant aquest primer trimestre de l’any, l’empenta de la capital ha estat inferior a la de finals de 2001.

A part de Barcelona ciutat, també s’han registrat notables increments percentuals en la producció d’habitatge nou en altres zones de la província. En aquest sentit destaquen les dues comarques costaneres per excel·lència, el Maresme (24%) i el Garraf (15,7%). Cal matisar aquests creixements en ambdós casos: s’han fet a partir de les xifres baixes de 2001, la qual cosa limita el seu impacte en números absoluts. Més rellevants són els comportaments del Baix Llobregat (-4,8%) i el Vallès Occidental (-16%). En el primer cas, es consolida la tendència apuntada des d’inicis de 2001, de creació de nous habitatges a un ritme trimestral aproximat de 1.400 unitats; pel que fa al Vallès Occidental, el descens de molts municipis on destaquen Terrassa (-11%), però sobretot, Sabadell (-39,8%) respecte als tres primers mesos de l’any passat, no ha pogut ser compensat per l’increment d’altres nuclis com Sant Cugat (68,8%) o Cerdanyola ( 350%), ambdós tocant Barcelona.

Molt diferent és la situació uns quilòmetres més enllà de Barcelona. Amb l’excepció d’Osona (6,2%), la resta de comarques de la segona corona han registrat descensos importants: el Berguedà (-51%), l’Anoia (-35,7%), el Bages (-34,8%), i l’Alt Penedès (-29%). D’aquesta forma, continua la tendència descendent d’aquestes zones (on s’afegeix per primera vegada l’Alt Penedès).

Per tancar el quadre de les comarques barcelonines, val a dir que el Vallès Oriental ha tingut un bon primer trimestre, que el torna a posar en un volum superior als 1.000 habitatges per al període, amb un balanç final un 3,6% superior a l’enregistrat fa un any. La proximitat a Barcelona, i el seu caire ni excessivament de segona residència ni excessivament industrial, han mantingut molt estable al sector constructiu tot i els més potents moviments de comarques properes.

NOTA: hi ha la possibilitat de disposar de les xifres de nous habitatges desglossades fins al nivell municipal.