És el primer tancament positiu a la província des de 1998

Barcelona, 7 de febrer de 2003

Els resultats de la construcció de nous habitatges a la província de Barcelona durant l'any 2002 han registrat un increment del 4,9% respecte l'exercici anterior, segons les xifres d'habitatges visats pel Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. D'aquesta manera, continua i es consolida l'alt ritme d'edificació iniciat a finals de l'any 2001 a les comarques barcelonines.

Geogràficament, les àrees que han motivat aquest notable creixement han estat fonamentalment (tenint en compte el seu pes) les comarques del Barcelonès (+11,6%) i del Vallès Occidental (+15,9%). Cal una menció especial pel que fa a aquesta darrera comarca. Amb un total de 10.853 habitatges nous, el Vallès Occidental ha construït més de la quarta part del conjunt d'habitatges de la província durant el 2002, i tres de les seves poblacions (Terrassa, Sabadell i Sant Cugat del Vallès) estan entre les cinc que més han edificat al llarg del període dins de tot el conjunt. Pel que fa al Barcelonès, els districtes de Sant Martí, Sant Andreu i Nou Barris han suposat el motor de la Ciutat Comtal, i per tant, de la comarca, tot i que també han contribuït els bons resultats de la resta de municipis, especialment Badalona.

En menor mesura, els resultats de 2002 també han vingut donats per altres comarques. Percentualment, la que més ha crescut (de fet, també entre conjunt provincial) ha estat Osona (+33,6), tot i que l'increment del Garraf (10,4%) també ha de tenir-se molt en compte pel seu volum de producció. Tanquen aquest grup amb resultats positius (ordenats per volum de construcció) el Vallès Oriental (+3,7%), el Bages (+3,1%) i el Berguedà (+13,1%).

Per la banda negativa, trobem les comarques del Baix Llobregat (-5,1%), Maresme (-12,3%), Alt Penedès (-24,7%) i Anoia (-7,8%).

Lenta desacceleració

Els resultats anuals són la suma dels trimestrals. Així, és lògic que després d'una sèrie de trimestres excepcionals iniciats a partir de finals de 2001, el total doni positiu. No obstant, cal matisar que la segona meitat de 2002 ha mostrat alguns indicis de fre al creixement dels mesos immediatament anteriors, i per això, la xifra anual, tot i ser positiva, ho és en uns nivells inferiors als dels resultats interanuals dels trimestres anteriors.

Aquest fet comporta que sigui força probable que durant l'any 2003 existeixi la possibilitat de revertir aquest recent procés expansiu des del punt de vista de la producció.

Causes

Durant l'any 2002, aquesta expansió constructiva ha vingut de la mà d'una encara major expansió de preus. És a dir, que la construcció, tot i els evidents símptomes de desacceleració del conjunt de l'economia espanyola i catalana, s'ha comportat com un sector completament aliè a aquest procés, tant des del punt de vista de l'oferta com del de la demanda. Per explicar això trobem dos factors: l'existència d'una demanda primària, de necessitat, que encara intenta entrar al mercat tot i els alts preus dels immobles (també esperant beneficiar-se dels increments a curt termini), i la més recent presència d'una demanda secundària, que es mou per criteris inversors tot fugint de la inestabilitat borsària de la que procedeix.

Aquesta forta expansió de preus està donant peu, durant els darrers mesos, a una incertesa per la possibilitat de què en un període més o menys curt ens trobem davant d'una bombolla immobiliària. Certament, els preus han crescut molt per sobre del nivell de producció, i això és un fet preocupant si es manté de forma sostinguda.

Es pot distingir entre dos tipus de 'bombolles'. Una, de caràcter més 'benigne', vindria donada per fets conjunturals, com per exemple, l'existència de l'efecte euro, marcadament inflacionari, o de la transmissió de capitals de la borsa cap a la construcció com a mer valor refugi. Si és aquest el cas, la desaparició d'aquestes circumstàncies posaria fre al ritme actual del procés expansiu de preus, sense que això impliqués caigudes dels mateixos, i per tant conseqüències greus pel sector. El problema vindria si la bombolla tingués un únic fonament especulatiu, és a dir, que cresquessin els preus només per què hi ha l'expectativa de què continuïn creixent. Llavors sí que hi ha un risc alt d'enfrontar-nos, tard o d'hora a un crac immobiliari semblant al que al seu dia va haver a Estats Units o Japó, amb totes les conseqüències negatives que comportaria. Haurem d'esperar aquest 2003 per veure quina de les dues hipòtesi és la correcta.

Francesc Xavier Alberca
Cap de Premsa CAATB