Les dades de visats d’inicis d’obra del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona (CAATB), referides a l’exercici tancat el 31 de desembre de 2003 a les comarques de Barcelona, mostren un increment dels habitatges iniciats del 12,5% respecte a l’any 2002 (mentre que el 2002 es van iniciar un total de 40.020 habitatges, el 2003 se’n van posar en marxa 45.032). En el conjunt de Catalunya, el nombre d’habitatges iniciats va ser de 64.638, xifra que representa un increment del 16,2% pel que fa a l’any anterior.

Segons l’estadística elaborada a partir de les dades dels darrers anys (1994-2003), el nombre d’habitatges iniciats a les comarques de Barcelona indica que el sector de l’edificació ha enregistrat un increment continuat de la construcció d’habitatges des de 1994, amb unes xifres màximes el 1998 i el 1999. Després d’una lleugera baixada, les dades de 2003 ens situen novament en la posició de 1999. Pel que fa als habitatges acabats, el procés ha seguit de manera similar, en especial els darrers quatre anys.

L’estudi de les dades referides a les dotze comarques de Barcelona ens fa veure que totes les comarques, excepte el Baix Llobregat (que retrocedeix un 10%), tenen increments positius respecte a l’any 2002.

Amb referència als habitatges acabats, la comparació interanual mostra un resultat més irregular, ja que té més relació amb els habitatges que es van començar en un període anterior al 2002. En qualsevol cas, l’increment del 3% sobre l’any 2002 expressa el ritme constant en la producció, cosa que queda més clara si comparem el 4t trimestre de 2003 amb el mateix 4t trimestre de 2002, en què l’increment d’habitatges acabats va ser del 25%. El mateix passa si el comparem amb els acabats del tercer trimestre de 2003, en què l’increment va ser d’un 19% i en què van destacar comarques com el Vallès Oriental i l'Occidental, el Maresme i el Barcelonès.

Les comarques barcelonines d’interior han iniciat la construcció d’un 36,3% més d’habitatges que el 2002

La distribució territorial per àrees ens permet una aproximació interessant sobre com s’està generant el procés de construcció sobre el territori en una perspectiva en corona a partir de la ciutat de Barcelona.

La ciutat de Barcelona, amb un increment en la construcció d’habitatges d’un 10,8%, està fent un esforç molt important per tal de mantenir una oferta que pugui acostar-se a les necessitats de la demanda.

A l’àrea metropolitana de Barcelona, amb un increment global del 8,7% respecte al 2002, les ciutats de les comarques del Barcelonès i del Baix Llobregat estan ja en una fase de saturació. Badalona (-42,7%), Santa Coloma (-23,2%) i la majoria de poblacions del Baix Llobregat: Molins de Rei (–44,1%), Cornellà (–54,6%), el Prat (–37,7%), Martorell (-22,2%), Sant Feliu de Llobregat (–14,8 %) o Terrassa (-3,74 %), han entrat en números vermells respecte a l’any anterior, és a dir, han edificat considerablement menys, en alguns casos, que el 2002.

Igualment, els pobles i ciutats d’aquest mateix àmbit, que havien tingut un creixement molt important aquests darrers anys, també es troben en un moment de ralentiment amb números vermells, respecte al 2002. És el cas d’Alella (-67,8 %), Sant Cugat del Vallès

(-7,6 %), Tiana (-6%), la Roca del Vallès (-61,8%), Vallromanes (-42%) o Vilassar de Mar (-45, 6%), entre d’altres.

En canvi, ciutats com l’Hospitalet de Llobregat (89,5%), Sant Adrià del Besòs (142,3%), Mataró (33,1%), Granollers (26,9%) o Sabadell (10,9%) han assolit creixements importants.

Una visió més detallada per pobles ens permet veure que el creixement del parc de nous habitatges es concentra ara en determinades poblacions petites de les comarques al voltant de Barcelona en un radi de 20 a 30 km, com ara Olivella, Sant Pere de Ribes, Arenys de Munt, Cabrils, Santa Perpètua, Polinyà, Parets, Abrera, entre d’altres. Som davant d’un creixement que es produeix també de forma anàrquica, és a dir, que pot ser que una població presenti un creixement important i la del costat no, perquè ja està saturada.

Les comarques barcelonines que conformen la resta de la província, i que es troben en la zona més allunyada de la capital, han enregistrat un increment espectacular del 36,2 % de nous habitatges iniciats amb relació al 2002.

Això confirma l’increment que, des de fa poc, s’està produint a les poblacions mitjanes i petites situades entre 30 i 70 Km de la capital. És el cas excepcional de Manresa (1.500 habitatges durant el 2003), però també de Sant Vicenç de Castellet i Navarcles; Sant Sadurní, a l’Alt Penedès; Piera, a l’Anoia; Sant Vicent de Montalt, a Tordera; els dos Arenys, al Maresme, o Sant Celoni, al Vallès Oriental.

El parc en construcció arriba a 92.187 habitatges

Per obtenir aquesta xifra hem posat en relació el nombre d’habitatges iniciats amb els acabats 24 mesos després, és a dir, el temps mitjà que necessita una promoció per a les fases d’inici, construcció i per a la posada a la venda.

En acabar el 2002, la diferència entre habitatges iniciats el 2000 i acabats el 2002 va ser d’un 15%. El 2003, el diferencial respecte als habitatges iniciats dos anys abans (2001) va ser d’un 3% solament. Això vol dir que el 2004 es posarà a disposició de la demanda aquest estoc acumulat d’uns 8.000 habitatges, més els 40.000 que es van iniciar l’any 2002. Per tant, 48.000 habitatges entraran al mercat a la província de Barcelona. L’any 2005 n’entraran 45.000 més, corresponents als iniciats l’any 2003.