Del 19 de març al 23 d'abril de 2004 es pot visitar al Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona (CAATB), l'exposició Contemporary Landscapes. Nou Barris, una visió fotograficodocumental d'aquest districte barceloní a partir de les fotografies de Sergio Belinchón (València - Barcelona), Beat Marugg (Suïssa) i Markus Bassler (Alemanya). L'exposició ha estat comissariada per l'arquitecta Carme Fiol (Arriola & Fiol arquitectes) i s'ha dut a terme amb el suport de Pronoubarris, SA - Ajuntament de Barcelona.

A través de l'exploració fotogràfica, la transformació urbana d'un districte perifèric de la ciutat de Barcelona ¾Nou Barris¾ apareix mostrant els contrastos entre els espais urbans existents i altres de nous creats des de l'arquitectura i el paisatgisme contemporanis. Les noves intervencions volen contribuir a donar al districte un nou caràcter de centralitat.

Les fotografies que ens mostra Contemporary Landscapes. Nou Barris han estat efectuades en els mesos de juny a setembre de 2003, captant com, en els darrers cinc anys, el districte es transforma o pot transformar-se encara radicalment.

Les fotografies s'acompanyen de poemes i textos d'autors ¾Baudelaire, Margarit, Paul Valery, Argullol, Gil de Biedma ¾ que expressen la seva vinculació, la seva experiència ¾de relació o d'intuïció¾ amb la ciutat contemporània. Els poemes i els textos que aleatòriament s'han triat fan de contrapunt a les imatges i afegeixen una reflexió multiperspectiva a la relació de l'home amb l'entorn. Però deixen clar també que l'arquitectura de la ciutat només s'experimenta trepitjant-la, recorrent-la, endinsant-s'hi, perdent-s'hi, i és això el que es proposa a Contemporary Landscapes: un passeig per Nou Barris.


Un passeig pel districte de Nou Barris.

"Aquestes imatges són la demostració palpable de la bellesa de Nou Barris, de la seva fàbrica urbana rotunda i dispar, de l'amplitud dels seus paisatges, de la immensitat dels seus cels. Les vistes a Montjuïc i al mar, la dualitat dels pujols de Torre Baró i Ciutat Meridiana, la impressionant entrada a la ciutat pel congost del Besòs, amb totes les línies d'accessibilitat, ferrocarril, autopistes i riu concentrades, no deixen a ningú indiferent". Carme Fiol (comissària).

Contemporary Landscapes. Nou Barris mostra el contrast dels nous espais urbans de Barcelona creats sobre l'herència de l'urbanisme desestructurat dels anys 60 i 70. L'exposició captura aquest contrast com un valor cultural i identificador de Nou Barris i dóna una visió no apocalíptica de la perifèria, d'un territori en fase d'exploració.

Contemporary Landscapes. Nou Barris ofereix una doble visió del territori. Les fotografies de Belinchon, Bassler, Marugg en el districte de Nou Barris de Barcelona il·lustren, d'una banda, l'arquitectura, la intervenció arquitectònica efectuada sobre l'espai públic urbà entesa com a paisatge i, de l'altra, suggereix la intervenció possible sobre el que encara és un terrain vague, sobre el caràcter verge o intacte de molts espais (no construïts) encara existents, la capacitat de la perifèria de la ciutat contemporània, la ciutat real, suburbial i discontínua, d'ésser transformada. Contemporary Landscapes. Nou Barris mostra el contrast dels nous espais urbans de Barcelona creats sobre l'herència de l'urbanisme desestructurat dels anys 60 i 70. L'exposició mostra aquest contrast com un valor cultural i identificador de Nou Barris, dóna una visió no apocalíptica de la perifèria, d'un territori en fase d'exploració.

Les imatges dels llocs de Nou Barris que es presenten no mostren altra cosa que allò que existeix. Diguem, la realitat. La ciutat dels blocs i els passatges, la ronda, les autopistes, la densitat construïda, el parc, les torres d'alta tensió... Però no sempre els espais capturats per la càmera es reflecteixen amb realisme, sinó que també arriben a suggerir la idea del buit, o la sensació de perifèria entesa com una estètica, molt propera a certes experiències nord- americanes.

Contemporary Landscapes. Nou Barris consta bàsicament de dues parts. En la primera part, Sergio Belinchón il·lustra el descobriment de la bellesa feréstega de la ciutat, la complexitat, la varietat, la sorpresa, la diferència, la novetat, l'obertura, en contraposició a la ciutat clàssica basada en la composició, en el projecte acabat dels edificis i dels seus jardins i places. En la línia d'una cerca d'intervenció més lligada als fluxos i a les xarxes que als objectes, el que defineix la ciutat no són els singulars edificis que la formen sinó la seva interrelació, la disposició de la ciutat, la seva estructura i la seva adequació al pas del temps.

Una segona part explica el projecte del Parc Central de Nou Barris i la plaça Virrei Amat, el seu estat anterior, el procés de projecte i el seu estat actual. La segona fase del Parc Central de Nou Barris, amb 16 ha. d'espai públic lliure i d'equipament, es va obrir al públic el setembre del 2003 i va esdevenir el segon parc de la ciutat després de l'històric Parc de la Ciutadella i el gran nucli equipat del districte. Des de l'arquitectura s'han treballat els elements insistint en la seva fragmentació, emprant mecanismes de confrontació com el collage, les variacions cubistes o les geometries fractals que emfasitzen la singularitat més que la dissolució de les diferències.


El context urbanístic de Nou Barris

El districte més gran de Barcelona

Amb el temps, Nou Barris ha incorporat 5 barris més als 9 inicials que donaren nom al districte. Els catorze barris que el componen avui, tot i que tenen uns orígens i una evolució ben diversos, configuren aquesta àrea com un districte extens, altament poblat, i un dels districtes més joves i amb més personalitat de la ciutat.

Ubicat en espais que històricament constituïen la rodalia de Barcelona, aquests barris van créixer al llarg del segle XX per la immigració vinculada a la industrialització, i van deixar enrere el seu passat rural per incorporant-se d'una manera progressiva a l'entramat urbà de la ciutat. Fins als anys 90 constituïa l'únic sector de la ciutat que s'identificava com la perifèria urbana de Barcelona.

Començar a convertir la perifèria en centre

Amb la visió d'assolir l'estàndard d'equipaments de les diferents zones que definia el Pla metropolità del 1976, el darrer Ajuntament franquista de l'alcalde Josep M. Socias Umbert, al final de la dècada dels 70, a través del delegat d'Urbanisme Joan Antoni Solans, havia iniciat una política de compra de paquets de terrenys al mig de la ciutat (sector Vall d'Hebron) per construir-hi equipaments bàsics, centres d'assistència primària i habitatges de protecció oficial. Amb la intenció de fer una ocupació estratègica de l'espai no-construït, la majoria d'aquests equipaments van ésser inserits en els teixits residencials de Nou Barris.

Nou Barris: el repte de la centralitat origina un nou urbanisme

En l'International Laboratory of Architecture and Urban Design (ILAUD) d'Urbino (Itàlia), els estudiants d'arquitectura de l'ETSAB varen analitzar aquesta política urbanística. La participació a l'ILAUD va ésser un dels mèrits exigits a l'hora d'escollir els arquitectes que formarien part del nou Servei de Projectes Urbans de l'Ajuntament de Barcelona en l'origen del nou urbanisme que, el 1981, seria reconegut internacionalment amb el Prince of Wales Award.

Les primeres actuacions d'aquest Servei es van produir en aquests llocs de nova propietat municipal. A Nou Barris, la plaça Sóller o la plaça Àngel Pestaña, la via Júlia, l'avinguda Río de Janeiro o la ronda de Dalt, van ser temes d'examen dels nombrosos arquitectes joves, alguns recent titulats que volien formar part d'aquest equip encapçalat per Oriol Bohigas i Josep Anton Acebillo, i dirigit pels alcaldes Narcís Serra i Maragall.

Places, espais públics urbans però també infraestructures viàries van ser les actuacions fonamentals en què Nou Barris es recolzà per donar el salt qualitatiu i equiparar-se en potencial als altres districtes de la ciutat.

El Parc Central, la darrera gran intervenció a Nou Barris

Cinc anys després dels Jocs Olímpics del 92, en consonància amb la crisi econòmica d'àmbit internacional, poques realitzacions es varen portar a terme. A Nou Barris, l'any 97, coincidint amb la política de descentralització de l'Ajuntament decidida a acostar els centres de decisió als ciutadans, es consolida la idea de crear un nou centre de districte a l'entorn de l'antiga seu de l'Hospital Mental. La temptació d'emprar un esquema organitzatiu obsolet i un llenguatge representatiu caducat era gran, més encara tenint en compte la superestructura tancada de l'edifici de l'antic asil. Però es va decidir no caure en el formalisme monumental, rígid i excloent l'entorn d'una estructura participativa. L'establiment d'un centre ¾el Parc Central de Nou Barris¾ es va entendre com a mecanisme per aconseguir la màxima connectivitat entre les diferents parts del districte. Es va entendre com un punt de connexió, un punt de trobada i un clar punt de referència arquitectonicourbanística.

Una vegada acabada l'obra, avui, el Parc Central de Nou Barris, expressa la voluntat d'apropiació del carrer, de l'espai lliure, no amb un llenguatge primari monumental sinó amb una intenció de valorar, d'incorporar, tant com fos possible, tot allò que ja era existent. No s'ha realitzat una intervenció contextual, en el sentit que el projecte fos el producte de les característiques del lloc, sinó l'establiment d'una nova capa que canvia la percepció, l'organització i l'ús a partir de la forma física.

Així, un paisatge cubista emergeix d'aquesta organització de l'espai més que d'una aproximació formal predeterminada. L'establiment de superfícies triangulars planes o en pendent, amb costats triangulars que formen talussos que salven desnivells, i connectades entre si, permeten crear una superfície contínua que presenta diferents facetes i que s'estén a tots els espais intersticials.

El Parc Central és la manifestació d'una manera de projectar no limitada a lleis tancades i que permet variacions que s'adapten a les necessitats de connexió d'espais inicialment desestructurats propis de la no planificació, de la no urbanització, de la perifèria de les ciutats.

Per a més informació:
Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona (CAATB)
Àrea de Comunicació
M. Lluïsa Selga (Cap de Premsa)
premsa@apabcn.es
Tel. (+34) 933 93 37 10 - (+34) 932 40 20 60 - (+ 34) 609 36 29 20