El desenvolupament econòmic i urbanístic del nostre país en el segle XX s'ha basat en el creixement continu de sòl urbanitzable i en la producció massiva d'habitatge de nova construcció. Aquest desenvolupament intensiu a condemnat, el manteniment dels edificis residencials, a un paper secundari, quan no marginal.
Avui, això està canviant i les noves polítiques públiques estan començant a virar cap un model centrat en la ciutat construïda. Els reptes mediambientals, l’exigència d’un model econòmic més eficient i la necessitat de garantir uns paràmetres de confort i salubritat més dignes estan convertit al manteniment del parc edificat residencial en el pilar on fonamentar la mirada de futur.
La llei de l’ordenació de l’edificació estableix les competències dels agents de l’edificació, assignant l’obligació de manteniment als propietaris dels edificis i la d’usar-los adequadament als usuaris. El codi tècnic de l’edificació concreta aquestes obligacions, fixant que tot edifici ha de disposar d’un pla de manteniment amb operacions programades que s’han d’encarregar a un tècnic competent.
La instrucció del formigó, el reglament electrotècnic de baixa tensió, el reglament d’instal·lacions tèrmiques dels edificis i la resta de legislació tècnica estableix capítols específics sobre les obligacions de planificar i programar el manteniment dels edificis i les seves instal·lacions.
Per altra banda, la inspecció tècnica d’edificis d’habitatges es configura com a l’instrument obligatori per verificar de forma periòdica el deure de conservació. El programa de rehabilitació i la constitució d’un fons de reserva econòmic específic per respondre a les despeses que es derivin de l’execució de les obres previstes en el programa, permet assegurar el compromís de la propietat en fer les obres de posada al dia de l’edifici.
El passaport de la rehabilitació energètica, que consta en la directiva europea d’eficiència energètica, es configura com a imprescindible per a establir el full de ruta de la millora energètica dels edificis en l’horitzó del 2050. Les exigències de desamiantat dels edificis que planteja el parlament europeu per al 2032 o la mitigació el gas radó que estableix la directiva Euroatom, són altres reptes que cal afrontar en els edificis d’habitatges per a que aquests no emmalalteixin als seus usuaris.
Finalment el llibre de l’edifici permet gestionar tècnicament l’edifici i generar la història clínica de l’edifici mitjançant el registre i documentació que l’acompanya.
Totes aquestes obligacions fan que l’existència d’un “tècnic de capçalera” en cada edifici residencial sigui avui una necessitat sentida per propietaris, administradors i usuaris.
Aquest perfil professional va ser creat pel CAATEEB, l’any 1995, i avui són molts els arquitectes tècnics que actuen com a professionals de confiança de la propietat, organitzant i gestionant el manteniment i conservació de l’edifici, assessorant, orientant, coordinant i acompanyant en qualsevol decisió de millora que es pugui plantejar en els edificis.
Aquest postgrau es planteja per aprofundir en els coneixements i refermar l’especialització dels tècnics en aquest àmbit professional. En ell s’hi plantegen els coneixements bàsics que regeixen els criteris de manteniment dels edificis residencials, amb una visió amplia del que cal conèixer i dominar, així com de les eines que tenen al seu abast i que poden ajudar a portar-ho a la pràctica.